El Círculo de Católicos de Bañolas y su Comarca (Cercle de Catòlics) es va fundar el 17 d’octubre de l’any 1899, com a continuador del Círculo Católico i de la Juventud Católica de Bañolas. Era una entitat confessional (quedava sota l’advocació de la Sagrada Família) i de forta influència clerical. El president era el bisbe de Girona i la figura del reverend consiliari (un conseller ideològic i espiritual, amb càrrec inamovible i irrevocable) hi tenia molt de pes. Entre els socis fundadors hi trobem l’escolapi Antoni Perpinyà, el literat Joaquim Hostench, l’enginyer Ramon Gussiñer o el farmacèutic Josep Alsius. Els socis honoraris més destacats eren el rector de la parròquia de Santa Maria dels Turers, el president de la Casa Missió de Banyoles i el consiliari.
En els primers anys de l’entitat hi eren evidents dues influències. En primer lloc, el carlisme, molt present aleshores a Banyoles. I en segon lloc, l’integrisme, un corrent ideològic molt important a l’Església catòlica, i també a la catalana, a les dècades finals del segle XIX. Es caracteritzava per defensar un grau molt elevat d’intervencionisme de l’Església en la vida civil. Des d’un primer moment es tractava de facilitar l’esbarjo, un esbarjo polititzat, i la relació social. El desig de propagar els ideals i les concepcions morals i socials catòlics eren presents en totes les activitats. També es volia incidir en la vida política local.
Oferia serveis diversos als seus associats: centre de reunió i convivència, biblioteca, cafè, teatre, cor, pràctica d’esports, vetllades literàries, cinema... així com una mutualitat. Com a mostra d’aquesta incidència en la vida sociocultural banyolina, n’hi ha prou a dir que, des dels seus inicis i durant anys i anys, va sostenir la representació de la sarsuela (obra de l’olotí Antoni Molins i Gelada) en castellà anomenada El nacimiento del Salvador ó la redención del esclavo. Zarzuela pastoril en cuatro actos y en verso. És a dir, els ja tradicionals Pastorets de Banyoles.
També al seu dia va crear la Caixa d’Estalvis i Préstecs (1908) que després va ser absorbida per la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis (La Caixa). Va mantenir, el 1914, un Batallón Infantil (ensinistrat pel sergent de la Guàrdia Civil), una secció ciclista i una secció local de la Creu Roja.
El 1940 va reprendre l’activitat i va esdevenir l’única entitat supervivent de les d’abans de la Guerra Civil (1936-1939). Llavors va conèixer uns anys de gran activitat: teatre, sardanes, catecisme, pessebrisme, excursionisme, naixement de la publicació local Horizontes, moviment escoltista, el billar, els escacs o els manaies. I va aconseguir gairebé monopolitzar la vida cultural de la Banyoles de la postguerra. Encara avui dia l’entitat perviu.