La Concòrdia de les Aigües de l’Estany

Ràtio: 0 / 5

Estrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactives
 

El 1685 es va signar la Concòrdia sobre les aigües de l’Estany. La possessió de la propietat de l’Estany representava controlar la indústria i els regadius. Fins al segle XVII l’abat del monestir de Sant Esteve de Banyoles cobrava per la utilització de les aigües de l’Estany, pels molins i per regar. Aquest segle, l’abat Antoni de Planella va intentar fer pagar per l’aprofitament de l’aigua. La Vila (el Comú) argumentava que feia cent anys que n’era propietària.

Els enfrontaments van començar abans de l’any 1678. El monestir i la Vila deien que en tenien la propietat i van buscar l’arbitratge del rei. Aquest va donar la raó a l’abat, però deixava constància que la propietat era reial i que l’abat només en tenia l’emfiteusi (arrendament indefinit).

El rei, que mirava d’incrementar els seus ingressos, el va oferir al millor postor. Finalment, la va concedir al monestir després de manar que no es tingués en compte una oferta de la Vila superior a la del monestir. La concessió de l’Estany a la vila hauria anat en contra del sentit de protecció entre senyors feudals (entre el rei i l’abat).

El 3 de juny de 1685 es va signar la Concòrdia sobre les aigües de l’Estany. El monestir va crear una subemfiteusi a la Universitat (Ajuntament). D’ara endavant, només es podia disposar d’aigua amb el permís de la Universitat. El monestir pagaria al rei 100 lliures i a canvi rebria de la Universitat 91 lliures, 8 sous i 3 diners cada 3 de juny. Es va crear la figura del Batlle d’Aigües, que vigilava l’aprofitament de l’aigua de l’Estany i els plets derivats dels seu ús entre particulars. També controlava el cobrament dels censos de les aigües per després poder pagar a l’abat, ja que fins llavors molts veïns no contribuïen.

En la Concòrdia, l’abat es reservava la facultat de regar les terres del monestir i fer servir l’aigua sense pagar. També mantenia el dret a cobrar d’alguns molins (fariners, drapers, polvorers i altres) existents fins aleshores i continuava cobrant, per l’aprofitament de l’aigua, els censos que pagaven alguns particulars. Així mateix, disposava del dret de barca.

Es va establir que els molins que es construïssin a partir de 1685 necessitarien el permís de la Universitat, es va prohibir bastir més molins fariners i no es podia regar cada dia en els recs on hi havia molins, sinó només els dissabtes i vigílies de festes a partir de la una del migdia fins a les dues de la nit de l’endemà diumenge.
L’existència de la Concòrdia, i la interpretació donada en el procés desamortitzador del segle XIX, van fer possible, en tenir la Universitat el domini útil, que ara l’Estany pugui ser un bé comunal banyolí.


El projecte

L’espai Fets i Gent és una inciativa oberta a tothom que recull i mostra aquells fets, esdeveniments, iniciatives i persones que han tingut transcendència en la història de Banyoles i el Pla de l'Estany.

Els promotors

La ubicació

Carrer Navata, 38
17820 Banyoles (Girona)
hola@fetsigent.com

HORARI DE VISITES AL MUSEU A L'AIRE LLIURE
Pati exterior obert les 24 hores amb accés lliure.

HORARI DE VISITES A L'AULA DIDÀCTICA
Accés demanant cita prèvia (propera obertura).

La dinàmica

L'espai Fets i Gent està plantejat per tal que estigui en constant creixement i no hauria estat possible sense el projecte en comú i la col·laboració del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles, el Rotary Club Banyoles, la Parròquia de Santa Maria dels Turers i la Revista de Banyoles.

Buscar

Consola de Depuració per Joomla!

Sessió

Informació de perfils

Ús de la memòria

Peticions a la base de dades