Des del segle IX-X Banyoles va tenir una representació popular en l’administració municipal. En els primers anys es reunien en assemblea tots els caps de casa domiciliats a la vila i només podien fer reclamacions, segons allò acostumat, a l’abat. Des del segle XIII es regien per un Consell de Prohoms o representants populars davant l’abat. L’any 1303 la Vila va aconseguir una Carta Municipal. A partir de llavors, la Vila es va regir per un Consell de 4 jurats i 10 consellers. El poble es podia reunir quan i on volgués (a l’església de Santa Maria dels Turers o a un altre lloc), però les disposicions de l’assemblea popular no eren efectives fins que l’abat donés la seva conformitat. Tenien la facultat de recaptar contribucions i reberen certes garanties judicials. El Consell de la Vila es va instal·lar a la Pia Almoina (a l’actual Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles) fins el 1928.
Des del 25 d’octubre de 1928 la Casa Consistorial de Banyoles està a l’edifici del passeig de la Indústria.
La Casa Consistorial, d’estil noucentista, va ser projectada pel prestigiós arquitecte Josep Francesc Ràfols i Fontanals (Vilanova i la Geltrú, 1889-Barcelona, 1965). Des d’un principi, es volia donar un aire solemne i monumental a una construcció que simbolitzaria la ciutat de Banyoles i seria el lloc de reunió del poble i dels seus representants. L’obra va ser feta per una cooperativa de paletes banyolins anomenats popularment “els soviets”.
L’edifici, de forma quadrangular, té una planta baixa i un pis. Destaca sobretot la seva façana neoclàssica. S’hi entra per una gran porta d’arc de mig punt que es veu emmarcada per dues finestres amb motllures a cada costat. La façana, de pedra grisa de Girona, va ser tallada pels germans Pruneda (picapedrers gironins).
La seva distribució interior s’organitza, a la manera d’un palauet renaixentista, des del vestíbul, on hi trobem una escalinata que porta al primer pis. A dalt de tot, per aconseguir una millor lluminositat zenital, el 1988, s’hi va instal·lar un vitrall, obra de l’escultor Domènec Fita. Al primer pis destaca la gran balconada, amb balustres (columnetes adornades) de pedra. A les façanes laterals les finestres presenten la mateixa decoració que les de la façana principal.
La casa està coronada per un frontó central que descansa sobre una cornisa i on s’hi pot veure un escut de la ciutat i la data de la seva construcció. Una terrassa plana, envoltada per una balustrada de pedra, fa la funció de teulat.
Al projecte inicial s’hi han fet dues modificacions: la façana del carrer de Pere Alsius es va acabar amb pedra, com a la façana principal i, durant molts anys, no s’hi va col·locar el rellotge a la part superior de la façana principal.
