La Guerra del Francès al Pla de l'Estany

Ràtio: 0 / 5

Estrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactives
 
Els antecedents i l’expansió de Napoleó

Amb l’esclat de la Revolució Francesa el 1789, i la posterior caiguda de l’absolutisme que caracteritzava les monarquies de l’Antic Règim, s’inicia un nou camí més d’acord amb les necessitats del poble que es va estendre per tot Europa.
Després d’un període revolucionari i de lluites en la societat francesa, Napoleó Bonaparte aconseguí el poder i comença una política d’expansió i confrontació amb les monarquies europees amb les consegüents guerres per diferents països, entre els quals Espanya. Volia el domini de l’estat francès sobre Europa.

 

Napoleó ocupa Catalunya

El febrer de 1808 l’exèrcit de Napoleó entra a Barcelona de forma enganyosa i al cap de poc comença una forta oposició per part del poble i els estaments religiosos contraris a les noves idees antireligioses que provenien de França. Els francesos van saber aprofitar-se de la crisi d’autoritat que es visqueren en aquells inicis de l’ocupació, primer fou el general francès Duhesme qui va assumir el comandament únic de Catalunya. En els anys que durà el conflicte va ser d’una forta virulència pel fet que el poble, els nostres avantpassats, en caràcter general, van lluitar i resistir contra la presència francesa.

 

L’aixecament de Banyoles al domini francès

El 13 de juny de 1808, Francesc Rovira i Sala, capellà del monestir de Sant Esteve, de Banyoles, un home prou experimentat en la guerra, ja havia participat en la Guerra Gran (1793-1795), des de la plaça Major va animar els banyolins a plantar cara als ocupants. El juny de 1809, en el començament del tercer setge a Girona, va ser quan Banyoles fou ocupada militarment. Van entrar a la ciutat de forma violenta, es varen cremar cases i molta gent fugí a refugiar-se a les muntanyes de Rocacorba i el Collell. Es varen executar 14 veïns acusats d’haver oposat resistència.

Acabat el setge de Girona, el desembre de 1809, els francesos s’instal·len a l’antic Convent Vell al Puig de Sant Martirià, la guarnició era majoritàriament formada per soldats alemanys.

 

Combats als diferents pobles de la comarca

Gràcies als relats dels rectors d’alguns pobles veïns hem conegut els desafortunats fets d’aquells anys de guerra. Tot i que els francesos no tenien previst atacar els pobles de la comarca, el cert és que la proximitat amb les poblacions de Figueres i especialment Girona va fer que l’enemic francès portés a terme diferents incursions amb les consegüents malvestats i lluites entre les dues parts. A Santa Maria de Camós, a Corts, a Crespià on des d’aquí varen ajudar a conduir fusells des de Ripoll fins Borrassà. O a Esponellà quan una columna d’en Rovira va fer recular l’enemic que volia travessar el Fluvià. O a Galliners on el 1809 van afusellar diversos habitants que no volien col·laborar amb els ocupants o a La Mota on van incendiar algunes cases com a represàlia dels que ajudaven als assetjats de Girona. Altres pobles com Palol de Revardit, Pujarnol, Pujals dels Cavallers, Porqueres i Ollers foren també escenaris amb fets bèl·lics semblants.
A la zona de la Beguda, a Riudellots de la Creu, el 2 de març de 1812 hi hagué un fort combat entre una columna de soldats napoleònics que venien de Girona i foren sorpresos per un grup de guerrillers catalans que van causar més de 70 morts a les tropes franceses. També, i cap al final de la guerra, el juny de 1813, una aferrissada batalla entre espanyols i francesos tingué lloc als voltants de Banyoles i Miànigues. Fou una batalla on van intervenir nombrosos soldats, els espanyols sota el comandament del baró d’Eroles amb 2.300 homes, i, el general Lamarque, al capdavant de 3.500 soldats de l’exèrcit francès. La batalla durà quasi un dia, però, finalment l’entrada de la foscor i una forta pluja va forçar la retirada dels dos bàndols.

 

Personatges destacats

Diversos personatges de la nostra comarca van demostrar de manera concloent la seva resistència a l’ocupació de l’exèrcit francès. Entre d’altres esmentem, Pere Campolier, Esteve Llobera, Carles de Ameller i especialment Francesc Rovira, de Sant Miquel de Campmajor, l’home que va combatre eficaçment les tropes napoleòniques. Una de les seves accions més populars va ser la presa del castell de Figueres a l’exèrcit francès l’any 1811, una acció coneguda popularment com la Rovirada.

 

Final de l’ocupació francesa

Després de sis anys de guerra, el 10 de març de 1814 les tropes franceses abandonen Banyoles per retornar a França. Un escrit de l’Ajuntament de Banyoles de l’abril de 1814 informe que van ser 600 els banyolins que van perdre la vida en aquella guerra. Altres persones que havien col·laborat amb els francesos varen fugir a l’exili per por de represàlies. Comença un nou període on, amb el retorn de Ferran VII, tornen les polítiques més senyorials. Bona part del segle XIX fou un període de gran inestabilitat política i de guerres entre el pensament liberal i l’absolutista.


El projecte

L’espai Fets i Gent és una inciativa oberta a tothom que recull i mostra aquells fets, esdeveniments, iniciatives i persones que han tingut transcendència en la història de Banyoles i el Pla de l'Estany.

Els promotors

La ubicació

Carrer Navata, 38
17820 Banyoles (Girona)
hola@fetsigent.com

HORARI DE VISITES AL MUSEU A L'AIRE LLIURE
Pati exterior obert les 24 hores amb accés lliure.

HORARI DE VISITES A L'AULA DIDÀCTICA
Accés demanant cita prèvia (propera obertura).

La dinàmica

L'espai Fets i Gent està plantejat per tal que estigui en constant creixement i no hauria estat possible sense el projecte en comú i la col·laboració del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles, el Rotary Club Banyoles, la Parròquia de Santa Maria dels Turers i la Revista de Banyoles.

Buscar

Consola de Depuració per Joomla!

Sessió

Informació de perfils

Ús de la memòria

Peticions a la base de dades