Baldiri Reixac i Carbó, pare de l'escola catalana

Ràtio: 0 / 5

Estrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactives
 

Baldiri Reixac (Bell-lloc d’Aro, 1703-Ollers, 1781) va ser capellà del petit poble d’Ollers -municipi de Vilademuls-, on féu estada durant cinquanta-dos anys: des que hi arribà, amb vint-i-set anys, fins a la seva mort als setanta-vuit. Destacà com a pedagog en donar a conèixer,a través del llibre Instruccions per l’ensenyança de minyons (1749), les noves idees pedagògiques que imperaven a Europa en aquella època. A més a més de ser un llibre de pedagogia, conté els continguts concrets que els nens havien d’aprendre a l’escola, és, per tant, també una enciclopèdia escolar. Tingué una gran repercussió, ja que, fins a mitjan segle XIX, se’n van fer onze edicions.

Baldiri Reixac deixà tres obres inèdites, entre les quals, una continuació de les Instruccions.

Alguns pensaments d’Instruccions per l’ensenyança de minyons:

 

Ensenyament a l’abast dels nens

La primera cosa que els mestres han d’observar en l’educació dels nens és tenir un gran desig d’educar-los bé, perquè aquest bon desig els obligarà a discórrer i a posar en pràctica els mitjans més adients per al millor progrés dels nens, sempre d’acord amb la capacitat de cada alumne, i, per això, han d’examinar les seves capacitats per tal que els ensenyaments s’hi adeqüin.

 

Estudiar amb ordre

A fi que els nens quedin ben instruïts, han d’estudiar amb ordre, és a dir, estudiar a les hores que són destinades a l’estudi, passejar-se i esbargir-se a les hores de lleure i menjar i dormir en el seu degut temps.

 

Necessitat del joc

És necessari que els nens es diverteixin i juguin, perquè l’esperit humà no pot estar ocupat sempre seriosament. D’aquesta manera conservaran millor la seva salut i la vivesa de les seves capacitats, ja que l’esperit humà és com la terra, que per llevar bon fruit vol estar en repòs, sense treballar: si els nens juguen i es diverteixen, després estudiaran de millor gust.

 

No atropellar els nens amb regles

Per entendre i parlar una llengua no importa gaire que els alumnes sàpiguen bé les regles, sinó que amb la pràctica se n’adquireix el domini, i, per tant, no s’han atropellar els nens amb l’aprenentatge de les regles i el saber-les dir de memòria.

 

Consideracions quant als càstigs

Les faltes voluntàries són les que cal que siguin castigades, però sense còlera i passió. Per tal d’actuar amb prudència, esperarem el moment més adient per castigar. No és bo castigar en cas flagrant, sinó donar temps perquè l’alumne se n’adoni i se’n penedeixi i admeti que sigui castigat pel seu comportament.

 

Coneixement de la llengua

Entre totes les llengües, la que amb més perfecció han de saber els nens és la llengua pròpia de la seva pàtria. I com que no falten catalans que de vegades menyspreen la nostra llengua, cal advertir que la rudesa i manca de termes que li atribueixen, provenen de dues causes: una és que aquestes persones tenen el geni d’estimar més el que és foraster i la segona causa és perquè hi ha poca cura, en aquest país, d’ensenyar a parlar el català amb aquella perfecció i gentilesa amb què s’hauria de parlar.

 

 


El projecte

L’espai Fets i Gent és una inciativa oberta a tothom que recull i mostra aquells fets, esdeveniments, iniciatives i persones que han tingut transcendència en la història de Banyoles i el Pla de l'Estany.

Els promotors

La ubicació

Carrer Navata, 38
17820 Banyoles (Girona)
hola@fetsigent.com

HORARI DE VISITES AL MUSEU A L'AIRE LLIURE
Pati exterior obert les 24 hores amb accés lliure.

HORARI DE VISITES A L'AULA DIDÀCTICA
Accés demanant cita prèvia (propera obertura).

La dinàmica

L'espai Fets i Gent està plantejat per tal que estigui en constant creixement i no hauria estat possible sense el projecte en comú i la col·laboració del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles, el Rotary Club Banyoles, la Parròquia de Santa Maria dels Turers i la Revista de Banyoles.

Buscar

Consola de Depuració per Joomla!

Sessió

Informació de perfils

Ús de la memòria

Peticions a la base de dades