Un dels millors exemples de la importància de la indústria manufacturera de Banyoles i de la qual en resta una instal·lació gairebé única a Catalunya -llevat del cas de Ripoll-, és el de la Farga d’aram situada sobre el rec Major i bastida l’any 1685 pel Comú de la Vila, el mateix any que es signava amb l’abat del monestir una Concòrdia pel control de l’aigua de l’estany. El llarguíssim plet va acabar amb la possessió de les aigües en favor de la Vila i des d’aquell moment l’estany i l’aigua procedent d’ell passava a ser controlat pel Comú si bé el monestir mantenia censos derivats dels molins existents en aquell moment i entre altres condicions.
Efectivament, pocs dies després que es signés la Concòrdia el Comú va adquirir el terreny, va construir la farga i va sol·licitar i obtenir el permís de la Batllia General ja que el treball de l’aram, per la seva possibilitat de fabricar armament, estava subjecte a aquesta condició. Aquella farga probablement de dimensions mínimes, amb una sola roda i un únic martinet, va ser explotada en règim d’arrendament però en no donar el rendiment esperat i finalment el Comú va optar per posar el taller a la venda l’any 1703 passant la propietat en mans de Miquel Bernich que va iniciar una saga de fargaires.
Al cap de pocs anys es va dur a terme una important ampliació de l’edifici augmentant el nombre de rodes i martinets però a finals d’aquest segle XVIII i per causes relacionades amb el mercat la producció va baixar i va obligar els Bernich a buscar recolzaments econòmics, cosa que van aconseguir a base d’enllaços matrimonials. Així va entrar en la propietat de la farga la família Escatllar, una família originària de Besalú on tenien una fàbrica de paper i l’any 1897 Joaquim Escatllar Carreras va instal·lar en aquest edifici tres tines per fer paper de fumar.
Per dur a terme la fabricació de paper de fumar en un edifici que tenia dues plantes de les quals la baixa era ocupada enterament per la farga d’aram i el pis per a l’habitatge del fargaire i la seva família s’havia d’ampliar i és així com es van afegir diferents cossos a la construcció original tan pel que fa a la planta baixa, com a continuació del pla dels martinets de la farga, com per sobre d’aquest nivell. El resultat d’aquelles ampliacions ens dona la imatge actual del conjunt amb el porxo d’entrada i les finestres dels assecadors a les plantes superiors.
A partir d’aquell moment el molí de paper amb la força, primer, de la roda de caixons i més tard, amb la d’una turbina situada sota el porxo i alimentada directament des de la bassa, va coexistir amb la farga d’aram i van funcionar simultàniament fins l’any 1918 quan es va abandonar la fabricació de paper en morir Joaquim Escatllar. Cal dir, finalment que durant aquests anys de funcionament del molí paperer es van construir diferents coberts exteriors per a aquesta funció a la cota del pis i a continuació del porxo avui desapareguts.
La farga d’aram va funcionar fins l’any 1955 i el 1984 els Escatllar la van cedir a l’Ajuntament de Banyoles a canvi de compensacions urbanístiques. La farga d’aram de Banyoles actualment conserva un martinet sencer del segle XIX amb eix i mecanisme de fosa de ferro; un altre, desmuntat, del segle XVIII enterament de fusta, inclosa la roda i l’eix; dues rodes més de fusta sota el canal de descàrrega; restes de la caixa de vents i de la trompa del sistema català; i dues fornals, a part de la resclosa sobre el rec Major. Al pis, recentment s’hi ha instal·lat un taller de paper que ofereix mostres de la seva fabricació manual.
