Josep Ma. Corominas i Planellas (1906-1984) va néixer a Llançà el 18 de juliol de 1906 i va morir a Serinyà el 7 de juliol de 1984. Era fill del metge Candi Corominas i Illa i de Remei Planellas i Oriol. De fet, era membre d’una nissaga de metges. El 1935 es va casar amb Ester Vilardell i Traver, d’una família també de tradició mèdica.

Va fer els estudis primaris al col·legi dels germans gabrielistes de Banyoles, va estudiar batxillerat als Maristes de Girona i, el 1923, es va traslladar a Barcelona a fer la carrera de Medicina, especialitzant-se en anàlisi clínica. El 1929, una beca de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques li va permetre anar a París, a l’Institut Pasteur.

El 1930, una vegada acabats els estudis, va tornar a Banyoles, on va intervenir en la fundació de la secció local de Palestra, una entitat que volia contribuir a la formació cívica i nacionalista de la joventut catalana. En va ser el secretari.

Paral·lelament, comença a aficionar-se a la prehistòria, i acompanya el seu germà Frederic en les seves exploracions a la cova Bora Gran de Serinyà.

Durant la Guerra Civil (1936-1939) va ser detingut quan intentava fugir a França i va ser empresonat, però es va poder escapar i es va amagar a Barcelona i a Mataró. El 1939, acabada la guerra, va retornar a Banyoles i, durant els anys cinquanta i seixanta, va ser delegat local de l’Associació d’Excaptius i va formar part del “Consejo Local” de Falange de Banyoles. A partir d’aleshores, va alternar la seva passió per la prehistòria amb la pràctica de la medicina. El 1944 va obtenir la plaça de metge titular de Serinyà. Posteriorment, va ser metge titular de Banyoles.

La seva obra científica més important la va realitzar entre 1940 i 1950, encara que va continuar escrivint fins als anys 1960-1970. La seva inclinació per la prehistòria el va portar a excavar diversos jaciments, sobretot a Serinyà: el Reclau Viver, la Bora Gran, els Encantats i, el 1943, va descobrir la cova de Mollet. Va participar en congressos arqueològics i va ser nomenat comissari local d’Excavacions Arqueològiques. D’aquesta activitat en són mostra nombrosos articles sobre temes prehistòrics apareguts a diverses publicacions especialitzades, com Ampurias, Saitabi, Rivista de Science Preistoriche, o als Annals de l’Institut d’Estudis Gironins i a les revistes Misión, d’Olot, Horizontes, de Banyoles i Revista de Girona.

Va participar en la fundació del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles i va col·laborar en els seus Quaderns. Va ajudar, així mateix, a la fundació dels Amics de Besalú i el seu Comtat, i va formar part de la Junta del Museu Darder. Amb els materials recollits durant les seves excavacions va donar l’impuls definitiu al Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles, que va dirigir (l’any 1933 ja havia estat membre de la Junta de Museus de Banyoles). Va treballar, juntament amb mossèn Jaume Marquès, en la redacció del Catálogo monumental de la provincia de Gerona, editat per la Diputació de Girona (1967-1976).

Tanmateix, no va deixar la seva dedicació a la ciència mèdica i, el 1951, va obtenir la medalla d’Or de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona per un treball titulat La metamorfosis de un pueblo. Topografía médica de Seriñà. El 1964 va aconseguir el títol de Metge Especialista en Anàlisi Clínica. Sovint, però, els seus estudis de prehistòria es relacionen amb la seva producció científica en el camp de la medicina, com és el cas d’un article sobre “El origen de la medicina en la prehistoria”, que publica a la Revista de Información Médico-Farmacéutica (1950) o “La mentalidad humana a través de la Prehistoria”, editat pel Col·legi de Metges de Girona l’any 1964.