Els Samasó (o de Masó) eren una nissaga de donzells, cavallers i eclesiàstics banyolins que van viure a Banyoles entre els segles XIII i XV. Probablement, procedien de Creixenturri o Greixenturri (un llogaret de Camprodon). El primer Samasó documentat a Banyoles va ser el donzell Guillem Samasó (1264). Van viure al carrer Nou, on residia Bertran Samasó el 1279. El 1415, Pere Samasó, donzell de Sant Llorenç de la Muga i veí de Banyoles, va obtenir llicència per a traslladar restes dels seus pares des de Sant Llorenç de la Muga al claustre del monestir, on van ser sepultats.
En aquesta nissaga hi trobem militars, monjos, abats i dos presidents de la Generalitat de Catalunya. A començaments del segle XV es van emparentar amb els Cartellà, senyors de Falgons i barons de Rocacorba. Dels Samasó banyolins cal destacar: Arnau Samasó (va ser abat del monestir de Sant Esteve de Banyoles del 1341 al 1356); Guillem (abat de Sant Feliu de Guíxols entre 1392 i 1408, i de Cuixà, del 1408 al 1419); Guillem Samasó (donzell, 1431), Dalmau Samasó (donzell, 1450-1451) o Simó Samasó. A aquest darrer, germà de l’abat Bertran Samasó, la Diputació del General (la Generalitat) li va encarregar la direcció militar de l’escamot de Figueres i Besalú, que es va destacar a Tortosa l’any 1461. Dos Samasó van ser presidents de la Generalitat: un, l’esmentat Bertran Samasó; l’altre, Bernat Guillem Samasó.
Bertran Samasó va entrar al monestir benedictí de Santa Maria de Ripoll als vuit anys, quan l’abat era Dalmau de Cartellà (germà del seu oncle Roger). Va estudiar a la Universitat de Lleida (l’Estudi General de Lleida). Posteriorment, es va graduar en dret canònic i va regentar una càtedra d’aquesta disciplina (1427-1438). Aviat va ser nomenat almoiner de Ripoll i, més tard, va ser escollit abat (1440-1456). De 1449 a 1452 va ser diputat del braç eclesiàstic de la Diputació del General, càrrec que equivaldria a President de la Generalitat. La designació li va arribar de la mà de l’arquebisbe de Tarragona, que tenia el seu oncle Bernat Guillem per una persona de confiança. Llavors, el seu oncle, Roger de Cartellà, era l’oïdor de comptes del braç militar de la Generalitat. La seva gran influència li va permetre controlar el braç eclesiàstic a les Corts Catalanes (1454-1458) i presidir-les algunes vegades. De mentalitat tradicional, va aconseguir imposar la jurisdicció civil de l’abadia a les viles d’Olot i de Ripoll. Com la majoria dels Samasó d’aquella època, va mantenir una postura enfrontada a la monarquia i va defensar els privilegis de la noblesa. Finalment, va morir el 17 de juny de 1458 a Càpua (Itàlia). Una vegada acabat el seu mandat a la Generalitat va fer nomenar el seu oncle Bernat Guillem com a successor a la presidència.
Bernat Guillem Samasó va succeir el seu nebot en la presidència de la Generalitat. Va ser canonge augustinià (va professar el 1410). El 1421 era monjo i prepòsit del monestir de Sant Joan de les Abadesses i va actuar com a procurador de l’abat de Santa Maria de l’Estany a les Corts Catalanes. Va exercir de canonge i de prior major del Capítol de la seu de Tarragona. Va actuar a les Corts del 1436-1437 com a procurador de l’arquebisbe i del capítol tarragoní. Va representar el braç eclesiàstic entre els oïdors de comptes de la Diputació del General el 1437. Va ser procurador de l’arquebisbe de Tarragona a la Cort de Tortosa - Ulldecona (1442-1443) i a la de Perpinyà - Vilafranca del Penedès (1446-1449). Va ser abat de Sant Pere d’Àger i de Sant Joan de les Abadesses. Un altre familiar, Jaume Samasó, va esdevenir canonge de Mallorca, Girona i Barcelona, i sagristà major de la seu gironina.
Alguns Samasó van ser enterrats al monestir de Banyoles o a Montblanc, i a la casa del sagristà major de Girona hi havia el seu escut (timbrat d’un bàcul que porta per senyal un camp de güella i un cap d’argent). Aquest escut dels Samasó figura també a l’arqueta de Sant Martirià conservada al monestir de Sant Esteve de Banyoles, ja que l’abat d’Àger Bernat Guillem i el canonge Jaume Samasó van aportar diners per a la seva construcció.
