L’aeròdrom militar de Martís

Ràtio: 0 / 5

Estrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactives
 
La creació del camp d’aviació de Martís

A mesura que avançava la guerra civil els bombardeigs i atacs de les tropes nacionals obligaven a moure alguns camps i alhora construir-ne de nous més allunyats del front de batalla. Fou d’aquesta manera quan el gener de 1938 es comença a treballar per construir el camp d’aviació a l’àmplia esplanada de Martís. Un lloc estratègic des del punt de vista aeronàutic.

Els treballs es van dur a terme, d’acord amb el temps de guerra, amb escassedat de materials. Hi participen gent gran i joves que no han anat al front. Amb l’ajut de tràmecs, pales i altres eines rudimentàries allisaren els camps de conreu. Les partions i els marges entre les propietats van desaparèixer. Amb jornals de 10 pessetes hi treballaren durant unes quantes setmanes. El 14 d’abril de 1938 aterren els primers avions a Martís i per un informe del servei d’espionatge sabem que hi havia 18 aparells.

 

La indústria auxiliar de l’aviació i els refugis antiaeris

Amb l’entrada en funcionament del camp d’aviació, Banyoles es converteix aviat en un punt de l’activitat de la indústria auxiliar aeronàutica, tallers de reparacions i d’altres en punts de muntatges de peces dels avions. N’esmentem alguns on consta que el maig de 1938, l’empresa Germans Agustí i els magatzems Xaló, van ser incautats per destinar-los a treballs de l’arma d’aviació.

El mateix temps que es definien les pistes del camp es va construir un refugi antiaeri excavat directament a la roca. És el de Can Traver, amb una llargada de 20 m. per 2 m. d’ample, té el sostre en forma de volta de canó amb una coberta d’uns 4-5 m de gruix. La capacitat aproximada és d’unes 120 persones.

 

L’accident de l’avió katiuska a l’estany

Entre els diferents tipus d’avions que hi van haver a Martís destaca el model rus Tupolev SB-2, conegut per Katiuska, un avió bombarder molt ràpid segons la tecnologia de l’època. Durant les maniobres diàries dels pilots, el 9 de juny de 1938, tingué lloc un dissortat accident entre dos d’aquests avions, un dels quals es va enfonsar a l’estany i van morir els tres ocupants.

 

Bombardeig i metrallament sobre el camp de Martís

Les forces franquistes sabien del polvorí de Can Mallolles, una casa a tocar al camp d’aviació. Amb aquest objectiu 3 avions de l’Aviazione Legionaria italiana situada a les Balears, el 7 de novembre de 1938 van enlairar-se de la base de Son Sant Joan de Mallorca . Tot i que varen descarregar 36 bombes de 50 Kgs, els danys materials van ser mínims. El mes de febrer de 1939, els dies finals de la guerra, es vivia un caos en la zona republicana, són moltíssimes les persones que fugen desesperadament cap a l’exili de França. El dia 3 d’aquest mes alguns camps republicans varen ser atacats per les forces feixistes, el camp de Martís i la gent que caminava per la carretera del pla de Martís és sorpresa per un grup d’avions que volen baixos i disparen les seves metralladores. La majoria de les persones varen aturar el seu camí i amagats es protegiren als vorals de la carretera. Sortosament no es van haver de lamentar víctimes.

Amb l’acabament de la guerra els terrenys del camp d’aviació que, un any abans havien estat confiscats, són retornats als seu propietaris per recomençar altre cop el conreu de els terres.

 

La reobertura del camp com a base antiaeronàutica

L’acabament de la segona Guerra Mundial, i amb la victòria dels països contraris a Franco va fer que les autoritats espanyoles es posessin en prevenció d’una possible invasió o atac. Fou per aquesta raó que en el període immediat de finalització de la guerra mundial es tornà a obrir el camp de Martís. El condicionament del camp es farà de forma més ordenada, sense les presses de la guerra. Hi intervenen màquines i gent d’ofici per aplanar les pistes.

En aquells anys va destacar un avió de procedència alemanya, el Messerschmitt BF-109, un avió caça, d’una sola persona. Justament el setembre de 1946 tingué lloc un dels incidents més seriosos d’aquells anys de postguerra. Un avió de 25 passatgers de la companyia aèria holandesa KLM que feia el trajecte Àmsterdam, Madrid. Quan va entrar en l’espai aeri espanyol un monoplaça Messerschmitt obligà a l’avió civil a aterrar en les pistes de terra del camp de Martís. L’avió i els passatgers van estar retinguts unes quantes hores fins que van poder continuar la seva ruta àeria.

 

El tancament definitiu

Durant els 16 anys en què va estar novament obert el camp, foren molts els soldats de lleva que realitzaren l’obligat servei militar en les instal·lacions de Martís, fins que el 10 d’agost de 1960, el coronel jefe del sector comunica la baixa de l’aeròdrom amb aquest redactat: “Se comunica a V.S. que ha causado baja en el despliegue de aeródromos de esta Región el aeródromo eventual de Bañolas, habiéndose procedido con fecha 30 de julio último a la devolución de los terrenos a sus respectivos propietarios”.


El projecte

L’espai Fets i Gent és una inciativa oberta a tothom que recull i mostra aquells fets, esdeveniments, iniciatives i persones que han tingut transcendència en la història de Banyoles i el Pla de l'Estany.

Els promotors

La ubicació

Carrer Navata, 38
17820 Banyoles (Girona)
hola@fetsigent.com

HORARI DE VISITES AL MUSEU A L'AIRE LLIURE
Pati exterior obert les 24 hores amb accés lliure.

HORARI DE VISITES A L'AULA DIDÀCTICA
Accés demanant cita prèvia (propera obertura).

La dinàmica

L'espai Fets i Gent està plantejat per tal que estigui en constant creixement i no hauria estat possible sense el projecte en comú i la col·laboració del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles, el Rotary Club Banyoles, la Parròquia de Santa Maria dels Turers i la Revista de Banyoles.