La blanqueria o adoberia era la indústria dedicada al treball de la pell per manufacturar-la com a curtit. Els adobers treballaven la pell grossa, com ara la de vaca i bou, o bé la pell petita, com la de cabra o xai. El procés requeria diferents passos. Primer es rentaven les pells amb l’aigua del rec, i després es submergia dins un calciner de pedra o rajol amb aigua i calç per assaonar-les. La fase més important era l’adobat, on es maceraven les pells dins les tines amb l’escorça molta de pi, escorça d’alzina o roure, coneguda com a “ruscla,” o també amb fulles de roldor, un arbust ben abundant aleshores en el Terme. Després el cuir era assecat als estenedors o estricadors, com són citats a la vila, tot sovint situats en un pati darrera la mateixa l’adoberia.
Les adoberies a Banyoles, mercès a l’aigua dels recs de l’estany, van ser ben presents a l’època medieval. El 29 de setembre de 1253 l’abat del monestir de Banyoles cedeix el monopoli del roldor de forma permanent per afavorir els obradors de pells (adoberies) establerts sobretot a la “Vila Nova”. Al voltant de la vila hi havia en abundància les matèries primeres bàsiques pel procés: bestiar, escorça d’aulina i roldor. El negoci del roldor, essencial per l’adob de les pells en les tines, fou monopolitzat pels monjos benedictins fins el segle XIII, quan l’abat donà carta de venda a favor dels prohoms de la vila, en representació dels banyolins. Hagueren de pagar la suma de 350 lliures barceloneses per poder recollir, vendre i triturar lliurement el rodorium que creixia als alentorns. El 15 de novembre de 1370 l’abat del monestir de Sant Esteve, fra Joan de Prat, establia les imposicions de la vila de Banyoles. El cuir adobat, entre d’altres mercaderies, havia de pagar una imposició en les transaccions comercials al poder monacal, aquest establert en dos diners el comprador i dos diners el venedor. Els blanquers banyolins s’agrupaven amb la confraria els sabaters i assaonadors, oficis tots ells de la pell, i tenien com a patró Sant Marc Evangelista.
El 1522 Antoni Martí, assaonador de la vila de Besalú obrí un obrador de pells ubicat prop del Portal dels Turers, L’any 1571 Baldiri Anglada començà a construir una adoberia en el carrer Nou Davall amb dues tines. El 1574 el blanquer Pere Crexell edificava una nova blanqueria al carrer de Sant Pere, aprofitant les aigües del rec Major. El 1647 aquesta blanqueria era propietat del blanquer Jaume Busquets. En el mateix carrer, l’any 1650, Miquel Argelaga hi tenia unes adoberies. A la plaça Major hi havia l’adoberia Ros fundada a mitjan segle XVIII, en el lloc referit a l’època com les “voltes de dalt de la plaça”. La indústria dels Ros s’anà ampliant al llarg d’aquest segle degut al seu auge comercial. Precisament a l’antiga casa de ca l’Andreu de la plaça Major, damunt d’una llinda de fusta, es pot llegir gravades en la fusta les inicials de l’antic propietari i l’any “JPH 1757 ROS” (Josep Ros, 1757). El dia 8 de gener de 1780 el batlle i regidors de la de Banyoles donaven facultat a Miquel Ros, blanquer de Banyoles, de poder fabricar una nova adoberia en un tros de terra de cinc feixes conegut com “la Albareda”, amb la facultat de poder prendre l’aigua del rec Major i col·locar una roda per moldre roldor. Per l’ús de les aigües de l’estany i els recs, cada any havia de pagar el dia 3 de juny 5 sous per la blanqueria i 4 sous per la roda de moldre roldor. L’any 1840 l’ajuntament demanà permís al blanquer Joan Maria Ros per fer passar les aigües pluvials recollides al carrer Girona, canalitzades per una conducció subterrània que passava per l’interior de la seva antiga fàbrica de curtits i que recollia els residus de la maceració de les pells.
L’any 1789 es fabricaven a l’any a Banyoles unes 3.500 pells de cordovà, 5.000 de valdesas, 1.000 cuirs de sola i 500 de vaqueta negra. A partir d’inicis del segle XIX la indústria palletera rebé un nou impuls. El 1820 es funda Curtits Hostench dedicada a la pell del vacú, i el 1836 Can Pujol en el carrer Girona, especialitzada en pell de cabra per a calçat. L’any 1875 sorgeix la fàbrica de Can Franch que els anys 30 del segle XX exportava guants a Holanda i Anglaterra. El 1902 existia la fàbrica Masmitjà que es dedicà a guarnimenteria i el 1909 Can Turró. L’any 1914 es funda Curtits Amatller que continuà la seva activitat fins a finals del segle XX al poble d’Esponellà, com també la fàbrica Durall fundada el 1915 a tocar el monestir i dedicada a la pell de vacu. Altres indústries del segle XX dedicades a la pell a Banyoles foren les fàbriques Prat-Güell, Sol Turró o López Garcia. Dissortadament la tradició pelletera a Banyoles avui ha quedat estroncada, tot i que encara està en funcionament la fàbrica Tecnopiel.
