A començaments del segle XX, a causa del mal estat de les carreteres, només era possible el transport fins a Banyoles amb carros, tartanes, galeres i diligències.
L’any 1909 es va fer un intent, no reeixit, d’establir un servei de viatgers interurbà amb un òmnibus motoritzat. De Girona a Banyoles tardarien 45 minuts, i de Girona a Olot, 2 hores i 30 minuts. Entre 1910 i 1911, dues companyies banyolines van començar la mecanització del transport públic per carretera amb l’adquisició d’algun òmnibus. Tanmateix, a causa de l’estat pedregós de la carretera, les rodes pneumàtiques no eren aptes i es necessitaven rodes de cautxú. En aquest moment, es va poder comprovar com els banyolins preferien pagar 1,50 pessetes a canvi de la comoditat (el viatge en carro costava 1 pesseta).
A partir de llavors ja no es podria prescindir del servei amb automòbils, i s’establiren altres companyies. Si la primera dècada del segle XX va ser la de la consolidació del transport públic amb automòbils a Banyoles, la dècada següent, la dels anys vint, seria la de la forta competència entre dues empreses noves: la TEISA i La Popular Bañolense S.A.
La companyia Transportes Eléctricos Inter-urbanos, Sociedad Anónima (TEIUSA) es va constituir el 13 de maig de 1920 a Banyoles per explotar i oferir un servei de transport de viatgers. L’altra societat, La Popular Bañolense, Sociedad Anónima, va aparèixer al cap de mig any amb l’objectiu de ser una alternativa més popular; va tancar portes el 1926.
Els socis fundadors de TEISA van ser els germans Joaquim i Lluís Coromina i Gispert-Saüch, Martirià Butinyà i Oller, Jaume Juandó i Parera i Esteve Costa i Masjuan. Els Coromina volien vincular aquests transport públic als seus negocis elèctrics; per això, en un primer moment, la TEISA va utilitzar dos òmnibus elèctrics marca Walker. Tanmateix, a causa del mal estat de la carretera i de les pronunciades pendents, els vehicles van haver de ser substituïts per uns altres amb motors de benzina. El mes de juliol van absorbir l’empresa banyolina Sarquella i Cia. Els seus propietaris, Ramon Sarquella i Boix i Joan Terradas i Coll, van entrar en l’accionariat de la companyia. Els iniciadors de la TEISA eren propietaris, industrials, comerciants i algun negociant ramader.
TEISA aviat es va expandir amb força. Quan, el gener de 1922, es van començar a regularitzar oficialment els serveis de passatgers per carretera i es va perfilar la futura adjudicació d’algunes concessions com un primer pas per a l’obtenció de llicències exclusives, la TEISA mantenia servei a Girona, d’anada i tornada a Olot per Besalú i per Mieres, a Figueres i a la Bisbal. L’any 1922 ja estava situada entre les primeres companyies de les comarques gironines. El 1925 va obtenir la primera concessió en exclusiva, que cobria el trajecte Olot-Girona per Besalú i Banyoles, amb fillola d’Olot a Banyoles per Mieres.
El 1927 va establir un conveni amb Joan Font i Paulí, de Figueres, que va aportar el seu negoci d’automòbils i concessions administratives i va passar a formar part de l’accionariat de TEISA. Durant la Guerra Civil (1936-1939) l’empresa va ser col·lectivitzada. Després del conflicte i, sobretot arran del tancament de la línia de ferrocarril Banyoles-Girona el 1956, el transport públic de passatgers per carretera va adquirir més protagonisme i, amb ell, la companyia TEISA (l’única que unia Banyoles i Girona).
Avui dia, juntament amb el servei regular de transport de passatgers, TEISA ofereix altres serveis, com són els transports escolars, els desplaçament d’obrers fins al seu lloc de treball, els serveis especials per a viatgers amb discapacitat i els serveis discrecionals arreu del país i d’Europa. També realitza serveis interurbans en alguns municipis com Girona, Salt, Sarrià de Ter o Sant Julià de Ramis. És, també, la U.T.E. concessionària del T.P.O. d’Olot, que disposa d’una sèrie de línies urbanes que operen dins la població d’Olot.
