L’any 1957, una delegació del Club Natació Banyoles es va desplaçar a Arenys de Mar per assistir al Campionat d’Europa d’Esquí Nàutic, on van poder veure de primera mà les excel·lències d’aquest esport i els avantatges que podria portar pel Club i per la Ciutat. És per aquest motiu que, per la setmana de Sant Joan de l’any següent, amb motiu dels Campionats d’Espanya de rem que es feien a l’estany de Banyoles, varen voler sorprendre els visitants amb una exhibició d’esquí nàutic.
L’èxit fou tal, tant pels participants com pel públic que assistí a l’espectacle, que a finals d’aquell estiu s’hi celebrà el Gran Premi de Catalunya d’Esquí Nàutic.
A aquell campionat de l’any 1958 el van seguir, l’estiu de l’any següent, un total de quatre proves. I l’any 1961 arribava a Banyoles la primera prova internacional: el XV Campionat d’Europa i del Mediterrani. Era la primera gran prova esportiva de Banyoles, la primera en aquest esport i d’aquestes característiques a l’estat espanyol. Amb un pressupost de 600.000 pessetes va comptar amb la presència de 55 esquiadors en representació de 14 països.
Amb aquesta competició, l’èxit de l’estany va estar assegurat i, a partir d’aquell moment, es van començar a alternar les proves nacionals amb les internacionals. El moment culminant va arribar entre l’11 i el 20 de setembre de 1971, quan es va celebrar el Campionat del Món, el de la «Rana Rita» com tothom l’anomenà, en referència a la mascota que s’havia escollit. Va ser un espectacle irrepetible, hi van acudir mitjans de comunicació de tot el món: des dels nord-americans, passant per la BBC anglesa fins arribar a TVE, que va retransmetre per primera vegada, pel Canal Mundovisión, les belles imatges dels salts dels esquiadors. A nivell tecnològic, l’empresa suïssa de rellotges Longines estrenà un nou sistema de mesuratge que permetia que, en pocs segons, sortís en un marcador electrònic la distància que havien saltat els esportistes. Aquest esdeveniment, en el que van hi van participar 32 països i 120 esquiadors, també va servir perquè l’Ajuntament, juntament amb el Club, fessin pressió davant del Govern Civil perquè s’arrangessin els accessos a l’estany i aconseguir l’obertura del Passeig Mossèn Constans.
Perquè el públic pogués seguir millor els salts, s’instal·là una graderia de fusta a prop de l’aigua. Els salts, que podien superar els 40 metres, eren una de les especialitats més espectaculars d’aquest esport, juntament amb l’eslàlom i les figures. Víctor Palomo, l’esquiador que l’any 1963 havia guanyat a Banyoles el Campionat d’Europa júnior d’eslàlom i el 1969 el Campionat del Món a Copenhaguen, era el representant més prometedor de l’esquí nàutic espanyol. Havia estat el mestre de molts dels esquiadors i era un dels favorits a Banyoles, però una lesió li va impedir fer les delícies del nombrós públic que s’acostà a l’estany. Anys més tard, Palomo es passaria al motociclisme i el 1976 aconseguiria el Campionat Mundial de 750 c.c.
Arran d’aquest campionat, l’esquí nàutic aconseguí una gran implantació a l’estany, amb la presència constant de seleccions d’arreu del món. Tanmateix, l’any 1984 les coses van començar a canviar. Aquell any es va disputar la darrera prova internacional, el Campionat d’Europa Júnior. El motiu cal buscar-lo en l’aprovació del Reglament d’Usos i Activitats de l’Estany, que pretenia frenar els abusos que s’hi practicaven. I tot i que es van fer algunes altres proves, a partir de llavors la pràctica d’aquest esport ja tenia els dies comptats. Això es va produir definitivament l’any 1992, quan el nou reglament d’Usos de l’Estany prohibí expressament la pràctica de l’esquí nàutic.
