Erundino Sanz Sánchez va néixer a Ólvega (Sòria) el 1917 i va morir a Banyoles el 2002. Per influència de la mare, que era mestra, va estudiar magisteri a Sòria. Després va anar a Saragossa per estudiar la carrera d’enginyer de camins. L’esclat de la guerra el 1936 va trastocar els plans. Allistat a la Falange Española, va lluitar al bàndol franquista i va arribar ser oficial provisional.
Acabada la guerra, va anar a Olot, on va conèixer la banyolina Dolors Oliveres i Bonet, amb qui es va casar. Deixant els estudis d’enginyeria de camins, va fer la llicenciatura de matemàtiques a Saragossa. El matrimoni es va instal·lar a Banyoles, on van tenir tres filles, Àngels, Carme i Josefina. El 1943, Erundino Sanz va començar a donar classes a l’Acadèmia Abad Bonito, i posteriorment a l’Institut Jaume Vicens Vives de Girona, des d’on demanà el trasllat a l’Institut Pere Alsius de Banyoles. Va participar també a l’Escola d’Arts i Oficis. Dedicat amb plenitud a la docència, va deixar una petja molt positiva en molts dels seus alumnes, contribuint a donar una formació teòrica en el camp de les matemàtiques que va ser molt beneficiosa per la creació de la petita indústria banyolina.
A més de les tasques educatives, es va implicar intensament en la vida cultural de la ciutat en camps diversos, relacionats amb la ciència: va participar en les excavacions impulsades per Josep M. Corominas, va participar en les tasques del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles, del Museu Darder i de la Junta dels Museus, va col·laborar en la restauració de la Farga, va ser membre actiu del Centre Excursionista de Banyoles, etc. Va publicar obres com Porqueres. Descripción de la cuenca del lago de Banyoles (1972), Un esquema geocronológico de la zona de Banyoles (1976) i nombrosos articles sobre la geologia de la comarca (els guixos, el travertí, les margues), sobre aspectes paleontològics, sobre la trama geomètrica de l’església de Santa Maria dels Turers, etc.
Erundino Sanz, el “senyor Sanz”, com tothom l’anomenava, és un exemple d’integració a la vida banyolina, una persona que es va sentir captivada pel lloc on vivia, que era el lloc de naixement de la seva dona i de les seves filles, i que va demostrar en tot moment una disponibilitat i estimació a Banyoles. En reconeixement de tota la seva trajectòria, el 15 de juny de 1985, va rebre la Medalla d’Or de la Ciutat, per la seva exemplar labor docent, la seva tasca investigadora i la seva dedicació social, en bé de Banyoles. Més tard, l’any 1998 va rebre la Medalla d’Or de la Comarca del Pla de l’Estany per la seva contribució a l’estudi dels aspectes geogràfics i històrics de la comarca. L’any 1999 va rebre el Premi Mestres 88.
