Frederic Corominas i Planellas (Banyoles, 1910-2014) va ser mestre, poeta i escriptor. Va ser membre d’una nissaga de metges banyolins molt arrelada a la ciutat. El seu pare va ser el metge Candi Corominas i Illa i el seu germà, el metge i arqueòleg Josep M. Corominas i Planellas. Frederic Corominas va estudiar magisteri i va fer de mestre a Vilamacolum, Massanes, Breda, Tortellà i Llançà. Casat el 1935 amb Victòria Ciurana i Alguacil, que també era mestra, varen tenir dos fills, Marcel i Núria. Durant la guerra civil va anar voluntari al front, al bàndol republicà. Acabada la guerra va ser internat al camp de concentració de Reus i va ser depurat. Quan es va fundar a Banyoles l’Acadèmia Abad Bonito, amb un plantejament pedagògic renovador, Frederic Corominas hi va col·laborar des dels inicis i hi va impartir classes de Ciències Naturals i Física i Química. Al final de la seva vida docent va reingressar al magisteri i va ser destinat a Serinyà, on es va jubilar l’any 1980.
A més de la seva activitat docent, Frederic Corominas va conrear les lletres. És autor d’una nodrida producció poètica. Alguns dels seus poemes van ser premiats en diferents certàmens literaris. Va conrear també la narrativa, amb obres com La davallada i altres narracions (1980), Qualsevol pot tenir un descuit (1982) i Els darrers atlants i altres narracions (1985) i el teatre, amb Ecce-Homo, la coneguda Passió de Banyoles. Va col·laborar amb molta assiduïtat a Horizontes/Revista de Banyoles amb articles, narracions i poemes i, els últims anys de la seva vida, a la revista Els Colors del Pla de l’Estany, on va publicar articles i poemes des de l’any 2003 fins al moment mateix de la seva mort. Va col·laborar també als programes de festa major de Banyoles i Serinyà i altres publicacions. Implicat intensament en la vida cultural banyolina, és autor de la lletra dels himnes del Casal de la Gent Gran de Banyoles, del Centre Excursionista de Banyoles i del Club Deportiu Banyoles. Va ser secretari i organitzador dels Jocs Florals de Banyoles (1948), pregoner de la Festa de Sant Martirià de 1983 i jurat del certamen literari l’Alzina Reclamadora de Fontcoberta.
Frederic Corominas va ser una persona inquieta, senzilla i discreta, amb fermes conviccions catalanistes, molt activa en la defensa i divulgació de les nostres tradicions i els nostres costums. La seva tasca ha estat reconeguda amb la Medalla d’Or de la Comarca del Pla de l’Estany (2002) per la seva defensa de la realitat comarcal, el premi Flama de la Llengua de la Mesa Cívica per la Llengua, per la seva implicació en la defensa de la llengua i la identitat catalana (2003), el premi Mestres 68 (2005) i, finalment, la Medalla d’Or de la ciutat de Banyoles (2006) per la seva aportació a la vida comunal de la ciutat.
Com a un petit tast de la seva obra literària, reproduïm un fragment del poema «Albada vora el Llac» (1982):
«El canyissar desnua fils de seda
frec a frec dels miratges de l’estany;
més enllà, el verd obscur de la pineda,
però entremig, les malles del parany
que reté la diària aventura
teixida entre el present i el vell record,
que la ment frisa i no s’atura
si, com la nau, no arriba abans a port».
